No sóc bona cuinera i, de fet, tampoc m'agrada massa cuinar. Però gràcies a la meva mare que sí que ho és i al tió, que un bon dia em va cagar una panificadora, he aconseguit tenir algunes receptes que em surten prou bé. Aquí les teniu. Espero que us agradin.

diumenge, 18 d’abril del 2010

Bunyols de Quaresma


















Des de petita no recordo cap setmana santa sense fer "brunyols" com a mínim una vegada. El que ha anat canviant amb els anys ha sigut la feina que havia de fer: he passat per totes les fases: ensucrar, pastar, fer la forma als bunyols però encara em queda pendent el fregir-los. No perquè no em deixin, sinó perquè a casa hi ha l'especialista en fregir-los, que és la meva mare, i l'especialista en donar la foma, que sóc jo.

També és tradicional amb els bunyols, posar-hi els ingredients una mica a ull. Però fa un parell d'anys que la meva mare va decidir que havíem de tenir una recepta exacta perquè quedessin sempre igual de bons. Aquí la teniu. La recepta és seva.

Els ingredients estan calculats per 1Kg de farina

Per fer la pasta mare:

200g + 800g de farina
50g de llevat de París
1 culleradeta rasa de sal
aigua

Barregem el llevat de París amb 200g de farina tot desfent els grumolls de llevat. Afegim la sal i una mica d'aigua fins que ens quedi de la consistència adequada (tipus massa de pa). Pastem una miqueta i ja tenim la pasta mare preparada.

Posem la pasta mare en una cassola gran i a sobre hi fem una muntanyeta amb la resta de farina (800g). La tapem amb un drap i deixem reposar de 30 a 45 minuts. Estarà llesta quan la muntanyeta de farina s'esquerdi.

200g de sucre
6 ous
50g de matafaluga (a nosaltres ens agrada en pols)
150g de mantega
1 got d'anís
1 got de llet sencera
la pela de 3 llimones ratllada
3 cullerades de llet condensada
una mica de vainillina

Afegim la resta d'ingredients i amassem. Caldrà anar afegint farina sobre la taula per a què no s'enganxi la massa (no patiu si hi heu de posar molt farina, la massa és la que et marca la que necessita). Estarà prou amassada quan es desenganxi de la taula; normalment cal amassar uns 30 minuts.

Posarem la massa a dins d'un gibrell enfarinat i el taparem amb un drap. Deixarem el gibrell en un lloc que estigui calentó (però sense passar-se d'escalfor). La massa haurà de reposar una bona estona, sol ser al voltant de 2 hores.

Quan veieu que la massa ha crescut força és el moment de començar a coure els bunyols. Ja podeu posar l'oli a escalfar. Necessitareu una cassola prou gran força plena d'oli d'oliva.

Posarem a sobre els fogons paper de forn untat amb oli. Agafarem la pasta, en farem tires i les tallarem a trossos més petits o més grans en funció de la mida de bunyols que volgueu fer. En talleu una bona pila i els deixeu a sobre el paper on continuen creixent.

Quan l'oli és prou calent ja podeu començar a coure els bunyols. És una feina molt important: no han de coure ni massa de pressa ni massa a poc a poc, alerta també que no us quedin massa foscos. Al treure'ls els podeu posar en una escorredora amb paper de cuina per treure l'oli sobrer.

Ja només us quedarà ensucrar-los. Aqui també hi ha les dues versions: amb sucre normal o amb sucre fi. A casa ens agraden amb sucre fi.

Per conservar-los igual de tous que el primer dia (i també per evitar empatxos), a casa els congelem. Traient-los del congelador uns 15 minuts abans de menjar-los n'hi haurà prou.

3 comentaris:

  1. Està molt bé la recepta de bunyols, un dia ja et passaré la de casa meva, surtem molt bons i tous. A l'hota de fer-los ho fem més fàcil que vosaltres. Quan tinguem temps ja en parlarem. Guardaré les teves receptes per quan tingui més temps per dedicar-m'hi, les trobo fantàstiques. Llàstima que ara és temps de fer un amica de règim !!!!

    ResponElimina
  2. Hola Marisa, ja he fet un delicious del vostre bloc, per l'any vivent poder fer la vostra recepta de brunyols. La veritat és que erem boníssims, molt millors que els de qualsevol pastisseria.
    Visca els brunyols casolans!!!
    carina

    ResponElimina
  3. Bunyols
    Acompanyats o sols,
    Que bons són els bunyols!

    Si són ben ensucrats
    te’ls menges a grapats.

    I si no ho són també,
    que sempre vénen bé.

    Sucats en llet fan clar
    qualsevol esmorzar

    ResponElimina